Noves safates per xarcuteria

Us presentem una nova sèrie d'envasos ideals per conservar els embotits i els formatges a la nevera. Es tracta d'unes safates amb tapa i transparents. Són molt pràctiques -es poden obrir i tancar moltes vegades- i alhora mantenen les propietats organolèptiques dels productes de xarcuteria.

Les neveres ressequen molt els aliments, sobretot les més modernes amb sistema No Frost. I amb la calor alguns productes -com ara el pernil dolç o el gall dindi- es fan malbé de seguida. Amb aquests envasos en garantim el sabor i el bon estat durant més dies.

Es poden reutilitzar diverses vegades (rentant-les a mà, això si. Les altes temperatures del rentavaixelles les poden deformar) i són reciclables.

En resum, tota la comoditat de la xarcuteria del supermercat amb la qualitat i el sabor de la xarcuteria acabada de tallar. Demaneu els vostres embotits en safata. Veureu quina diferència!

I recordeu que per gaudir de tot el gust dels embotits els podeu treure de la nevera una estona abans de consumir-los. Així recuperaran tot el sabor.

La classificació dels ous

Segurament ja haureu vist la numeració que porten els ous impresa a la closca, un codi semblant a aquest 1ES23456789. Aquest codi identifica el país de procedència de l'ou, així com la província, el municipi i l'explotació d'on prové.

Ara bé, una menció especial mereix el primer número de la sèrie, ja que ens indica el tipus de granja (o de gallina) que ha produït l'ou. Així doncs, els ous que consumim poden provenir de:


0. Gallines de producció ecològica. Explotacions poc massificades on els animals tenen llibertat de     moviment i poden sortir a l'aire lliure. La seva alimentació procedeix (almenys en un 80%) de l'agricultura ecològica i es limita l'ús de medicaments.


1. Gallines camperes. Els animals es crien en naus, però tenen la possibilitat de sortir a l'aire lliure.


2. Gallines criades en sòl. Les gallines són criades en naus densament poblades sense la possibilitat de sortir a l'aire lliure.

3. Gallines criades en gàbies. És el tipus de producció més corrent, on s'utilitzen habitualment antibiòtics i altres medicaments i on es controlen fins i tot les hores de llum amb il·luminació artificial.

Els sistemes de producció en sòl i en gàbies afavoreixen l'explotació intensiva de la granja en detriment de la llibertat natural dels animals.

  

El dijous, paella

El dijous és, per excel·lència, el dia de la paella. Però, d'on ve aquesta tradició?

De teories n'hi ha per tots els gustos i segurament la més reconeguda és potser la menys certa. Comencem per aquesta. Sembla ser que la paella era el plat preferit de Franco i que justament el dijous era el dia que sortia a dinar fora. Per això tots els restaurants de Madrid tenien preparada una paella cada dijous per si de cas.

Una altra de les tradicions que uneixen dijous i paella prové també de l'època franquista. El dijous era el dia que les minyones lliuraven, així que deixaven el sofregit a punt el dia abans per què la mestressa de la casa només hagués d'afegir-hi el brou i fer-la bullir. Una sol·lució pràctica per tenir un plat acabat de fer però sense haver de cuinar (aquesta no era feina per a dones benestants).

Més pragmàtiques semblen aquestes dues darreres hipòtesis. Per una banda sembla ser que el peix que es pescava al Mediterrani a primers de setmana no arribava a l'interior fins el dijous. 

I ja per acabar la teoria que sembla més encertada: els mercats tradicionals se celebraven el divendres, dia que es convertia, doncs, en el dia de la compra. El dia abans calia fer neteja i gastar tot el que quedava al rebost. Per això trobem paelles elaborades amb una gran varietat d'ingredients: ceba, pebrot, tomàquet, pollastre, conill, carn de porc, peix i marisc, brou, faves, pèsols i, fins i tot, cargols.     

Les safates d'alumini ja poden anar al microones

La Asociación Europea de Hoja Fina de Aluminio (EAFA) ha encarregat un estudi a l'Institut Fraunhofer d'Alemanya per avaluar els riscos que comporta la utilització dels envasos d'alumini al microones.

L'estudi conclou que els envasos d'alumini poden ser utilitzats al microones amb total seguretat i que la seva utilització no suposa cap risc per a l'usuari ni per a l'aparell. Ara bé, cal tenir en compte unes senzilles normes d'ús:

1. El microones ha de ser posterior a 1983. 
2. Cal retirar la tapa de l'envàs.
3. El contingut ha de cobrir bona part de l'envàs, així que no es recomana escalfar un envàs buit.
4. Situar la safata al centre del plat giratori del microones, sempre i quan aquest no sigui metàl·lic.
5. Comprovar que queda una separació d'almenys dos centímetres entre l'envàs i les parets de l'aparell.
6. No escalfar mai dos envasos alhora.   

Més informació aquí.

A més a més als envasos d'alumini es poden escalfar al forn tradicional (cosa que no permeten els envasos termosellables, que només es poden escalfar al microones) i són 100% reciclables.

Envasos termosellables.

Embotits amb oli d'oliva

Embotits amb oli d'oliva a 9.50 € / kg.

Argal presenta una nova línia de productes de xarcuteria on s'ha substituït el greix animal per oli d'oliva verge extra. D'aquesta manera s'obtenen embotits amb un 30 % menys de greix i amb només 177 kcal per cada 100 grams.

Aptes per a dietes baixes en greix, sense gluten i sense lactosa, amb tot el sabor i amb la garantia d'Argal.