De teories n'hi ha per tots els gustos i segurament la més reconeguda és potser la menys certa. Comencem per aquesta. Sembla ser que la paella era el plat preferit de Franco i que justament el dijous era el dia que sortia a dinar fora. Per això tots els restaurants de Madrid tenien preparada una paella cada dijous per si de cas.
Una altra de les tradicions que uneixen dijous i paella prové també de l'època franquista. El dijous era el dia que les minyones lliuraven, així que deixaven el sofregit a punt el dia abans per què la mestressa de la casa només hagués d'afegir-hi el brou i fer-la bullir. Una sol·lució pràctica per tenir un plat acabat de fer però sense haver de cuinar (aquesta no era feina per a dones benestants).
Més pragmàtiques semblen aquestes dues darreres hipòtesis. Per una banda sembla ser que el peix que es pescava al Mediterrani a primers de setmana no arribava a l'interior fins el dijous.
I ja per acabar la teoria que sembla més encertada: els mercats tradicionals se celebraven el divendres, dia que es convertia, doncs, en el dia de la compra. El dia abans calia fer neteja i gastar tot el que quedava al rebost. Per això trobem paelles elaborades amb una gran varietat d'ingredients: ceba, pebrot, tomàquet, pollastre, conill, carn de porc, peix i marisc, brou, faves, pèsols i, fins i tot, cargols.
